FESTA  De  SeSSANT’ANNe

                                                               ( 1951 – 2011)

 

                               OH!  QUANTA  CUNTeNTEZZA  DENTRe  U  CUORe

                               CHe  FA’  I  SALTe  Pe  ZUMPA’  DA  FORe,

                               DA  SeSSANT’ANNe  ASCOLTe  STU  RUMORe

                               PARe  NA  SVEGLIA  CHe  Me  SONA  L’Ore.

 

                               M’HA  RePeRTATe  AGL’ANNe  CINQUANTUNe

                               QUANDe  LA  “FONTe”  ReMPINGUO’  U  COMUNe,

                                NASCINNe  QUATTRe  MASCHIe  CHe  TRE  FIGLIE

                               COM’A  STU  MUNNe  SO’  Le  MERAVIGLIE.

 

                               TRE  ROSA,  TRE  D’ASCENZe  E  UN  LUCANTONIe,

                               PRATICAMENTe  TUTTe  U  PATRIMONIe,

                               INSIEMe  DAGL’INIZZIe  De  LA  SCUOLA

                               CHe  GLI  SCARPONe  RUTTe  I  SENZA  SUOLA.

 

                               ReCORDe  I  GREMBIULINe  TUTTe  UGUALe

                               AZZURRe  COMe  U  CIELe  De  NATALe,

                               I  FIOCCHe  BIANCHe  UGUALe  AGLI  COLLETTe,

                               LA  CLASSe  FReQUeNTATA  SCRITTA  NPETTe.

 

                               GL’ADDORe  De  Le  PANe  ALLe  LEZZIONe

                               CHe  DA  GLIU  FURNe  ‘NTREA  Pe  GLIU  BALCONe,

                               I  PANTALONe  CURTe  RATTePPATe

                               MADONNA,  QUANTe  TEMPe  E’  GIA’  PASSATe!

 

                               Le  MEDIe  PIU’  NeN  EReNe  NOSTRANe,

                               ALL’AQUILA,  ALLA  ROCCA  I  PO’  A  CeLANe,

                               Se  L’ITALIANe  E’  ANCORA  ARRABBATTATe

                               GLIU  DIALETTe  E’  DOC  I  ARRADICATe.

 

                               ReVEDe  Le  SERATe  NTORNe  U  FOCHe,

                               Le  PASSEGGIATe,  I  BALLe  E  I  TANTe  GIOCHe,

                               QUACCHe  DIVERBIe  SISTEMATe  A  BOTTe,

                               Le  SCUSe,  L’ALLEGRIA,  Le  PRIMe  COTTe.

 

                               Le  BIRRe  TRACANNATe  IN  PASSATELLA

                               I  GLI  TRESSETTe   VINTe  CHe  LA  BELLA,

                               Le  MORRe  Pe  Le  STALLe  I  GLI  FIeNILe,

                               Le  VOCe  ARRACANITe  E  UN  PO’  SCURRILe.

 

                               DIPLOMA  I  MILITARe  SO’  LeNTANe

                               COM’I  TORNEI  D’AGOSTe  AGL’ALTIPIANe,

                               QUAND’U  RICORDe  SCORRe,  Me  COMMOVe,

                               I  CHe  NA  LACRIMUCCIA  Me  ReTROVe.

                         

                               DOPe  I VENT’ANNe  TUTTe  E’  RIBBALDATe

                               I  GLI  PROBBLEMe  Se  SO’  ACCAVALLATe,

                               OGNUNe  S’E  SPeSATe  I  AVUTe  FIGLIe

BISSENNe  I  PATERNe  I  BON  CONSIGLIe.

 

LA  VITA  HA  PROSEGUITe  GLIU  CAMMINe

NTReCCIATe  DA  QUIU  RE  CH’E  GLIU  DeSTINe

MA  I  SeSSANT’ANNe  SO’  BEGLIe  I   ARRIVATe

I  DON  RENZO  A  S. ANTONIe  HA  CeLeBBRATe.

 

MASSERA  A  CORe  A  CORe  STEMe  ‘NFESTA

SENZA  PeNSIERe  O  RIGLIe  Pe LA TESTA,

  STAVOTA  Ce  STA’  PURe  GLIU  RULLINe

Pe  MMORTALA’  CHe  NSEMe  PIU’    BAMBINe.

 

                                                                    ( Pasqualino )